diumenge, 8 de gener del 2012

Una d'"ensaladilla"



Quan a la pàgina “Què us oferim”, situada a l'encapçalament, es diu  “natural i sense artificis” vol dir que és això, que de la cuina en surten plats que son el que es veu, ni més, ni menys.
Us explicaré una anècdota.
Ja fa uns quants anys, hi havia un client que va demanar “ensaladilla” russa. Se li va servir i prou que ens va estranyar quan ens va dir:

-Com pot ser que menjant com es menja aquí, se serveixi l’ensaladilla congelada?

Caram! Quin paladar, vam pensar.
La nostra intenció no era enganyar ningú però el client tenia raó i allò ens va fer pensar que més valia servir el producte fresc. Des de llavors, aquest plat, l’ensaladilla russa, se serveix fresca, tallada cada verdura i hortalissa bocí a bocí, acuradament i amb tota la paciència.
Quí li hagués dit al seu inventor Lucien Olivier , chef del restaurant Hermitage de Sant Petersburg, allà al 1860, que la seva ensaladilla donaria tantes i tantes voltes al mon!