La Carxofa del Prat

Tractarem avui un dels nostres productes estrella, la Carxofa del Prat. Aquesta hortalissa es cultiva al Baix Llobregat, siguent aquesta el principal conreu d'hortalisses del delta del Llobregat. Les varietats que s'hi cultiven són la blanca de Tudela, la camus de la Bretanya i la de Benicarló. Totes s'agrupen sota la marca "Carxofa del Prat". Donada la seva qualitat es treballa perque aquest producte obtingui el reconeixement d'Indicació Geogràfica Protegida.

Podriem assenyalar que, potser una de les incomoditats que te la carxofa a l'hora de menjar-la, es que ho has de fer amb les mans, doncs al Racó us la servirem neta i sense cap fulla d'aquelles que s'han de treure perque son dures, o sigui, que a més de menjar Carxofa del Prat, us la podreu menjar amb forquilla i gavinet...és un plaer doble!

Si en voleu saber una mica més, aquí us deixem un video.

 

Imatge: http://cat.bloctum.com/receptesrosa/2008/01/29/carxofes-del-prat-de-la-laia-les-millors/

La Mongeta del Ganxet

De conformidad con el artículo 6, apartado 2, párrafo primero, del Reglamento (CE) n o 510/2006, la solicitud de registro de la denominación «Mongeta del Ganxet» presentada por España ha sido publicada en el Diario Oficial de la Unión Europea.

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:343:0014:0015:ES:PDF

 

D’aquesta manera la Mongeta del Ganxet s’inscrivia en el Registre de Denominacions d’Orígen Protegides aprovada per la Unió Europea, el 20 de desembre del 2011, amb el Reglament 1376/2011.

La Mongeta del Ganxet, anomenada també ‘mongeta filaire’, és un dels productes estrella de la nostra gastronomia. Es cultiva als Vallesos i en alguna part del Maresme. El seu nom prové de la seva forma plana i de ganxo, la seva pell es poc perceptible i el seu gust es suau i cremós. Se sembra al juliol i es cull al novembre, amb un cicle aproximat de 120 dies.

Per coure-la us en donarem uns consells:

-Remullar-les unes 3 o 4 hores en aigua de qualitat.

-Per coure-les utilitzarem uns tres litres d’aigua, sense sal, per cada quilo de mongetes. Quan arrenqui el bull, abaixar el foc al mínim i deixar-les coure, sense remenar, unes tres o quatre hores. Uns 25 minuts abans del final de la cocció, posar-hi la sal.

-Un cop cuites, deixar-les reposar amb la seva aigua, mínim ½ hora.

L’aigua de la cocció es pot aprofitar després per afegir-la al plat on les vulguem incorporar.

Si us voleu estalviar tot això, demaneu-la aquí al ‘Racó’ on la trobareu com a plat principal o d’acompanyament, absorvint  el gust dels aliments amb els quals es cuina. 

Imatge de: http://www.cac-valles.com/ganxet.htm

Coca de Llardons

Com les muses de la inspiració, que a vegades hi son i a vegades no, així son les postres d' El Racó. La Gemma, invisible, com l’ancestral història de la dona, n’és l’artista que dirigeix, amb afecte, la simfonia d’ingredients naturals.

Una d’aquestes postres, ben conegudes i tradicionals: la Coca de Llardons i els ingredients, cap secret: pasta de full, llardons, sucre i anís. Es curiosa la combinació dels seus elements: la lleugeresa de la pasta de full, la conjunció perfecte del sucre i l’anís i, l’últim component, el que sembla que no lligaria mai amb companys tan luxosos, el llardó. Aquest, com el convidat pobre a una festa de rics, es fa imprescindible per embolcallar tots els sabors que, finalment, notarem al paladar, mmmmm...

Fruit d’una tradició ben catalana, a l’hemeroteca de La Vanguardia, en l’article d’Ana Nadal Sanjuan, “Tres pintorescos jueves caídos en desuso”, del 25 de febrer del 1954, hi trobem el protagonisme d’aquesta Coca. No se si els “jueves han caído en desuso”, però està clar que, 58 anys després, la Coca de Llardons, és plenament vigent. 

Una d'"ensaladilla"

Quan a la pàgina “Què us oferim”, situada a l'encapçalament, es diu  “natural i sense artificis” vol dir que és això, que de la cuina en surten plats que son el que es veu, ni més, ni menys.

Us explicaré una anècdota.

Ja fa uns quants anys, hi havia un client que va demanar “ensaladilla” russa. Se li va servir i prou que ens va estranyar quan ens va dir:

-Com pot ser que menjant com es menja aquí, se serveixi l’ensaladilla congelada?

Caram! Quin paladar, vam pensar.

La nostra intenció no era enganyar ningú però el client tenia raó i allò ens va fer pensar que més valia servir el producte fresc. Des de llavors, aquest plat, l’ensaladilla russa, se serveix fresca, tallada cada verdura i hortalissa bocí a bocí, acuradament i amb tota la paciència.

Quí li hagués dit al seu inventor Lucien Olivier , chef del restaurant Hermitage de Sant Petersburg, allà al 1860, que la seva ensaladilla donaria tantes i tantes voltes al mon!

Imatge de: http://www.boifet.com/jpg/amanida/ensaladilla.jpg

Benvinguts!

Benvinguts al Racó.

Aquí hi trobareu producte propi i cuina de mercat, acuradament triats per oferir-vos el millor de la terra.

A banda del menjar no oblidem el vi, producte que el Racó cuida especialment: us mostro aquestes dues ampolles que es van servir la setmana passada en excel·lents condicions.

La més antiga, la de 1981, 'Marqués de Murrieta' , un Rioja clàssic i potent amb el que va ser possible trobar-hi, 30 anys després, tota l'essència de la seva terra. 

I l'altre, 'Manuel Quintano' , del 1995, amb el nom del clergue qui, al segle XVIII, va creure en l'enorme potencial d'aquells vins per a un envelliment en òptimes condicions. Aquí en tenim la prova.

Bon menjar i bon vi: el maridatge perfecte està servit. 

 Imatge: Mercè Crespi mercecrespi@gmail.com