Com les muses de la inspiració, que a vegades hi son i a vegades no, així son les postres d' El Racó. La Gemma, invisible, com l’ancestral història de la dona, n’és l’artista que dirigeix, amb afecte, la simfonia d’ingredients naturals.
Una d’aquestes postres, ben conegudes i tradicionals: la Coca de Llardons i els ingredients, cap secret: pasta de full, llardons, sucre i anís. Es curiosa la combinació dels seus elements: la lleugeresa de la pasta de full, la conjunció perfecte del sucre i l’anís i, l’últim component, el que sembla que no lligaria mai amb companys tan luxosos, el llardó. Aquest, com el convidat pobre a una festa de rics, es fa imprescindible per embolcallar tots els sabors que, finalment, notarem al paladar, mmmmm...
Fruit d’una tradició ben catalana, a l’hemeroteca de La Vanguardia, en l’article d’Ana Nadal Sanjuan, “Tres pintorescos jueves caídos en desuso”, del 25 de febrer del 1954, hi trobem el protagonisme d’aquesta Coca. No se si els “jueves han caído en desuso”, però està clar que, 58 anys després, la Coca de Llardons, és plenament vigent.
2 comentaris:
Ja estic pensant en (o més aviat esperant) el dijous llarder. Gemma, no ens fallis!
Tens un admiradors molt fidels. Fixa't si és així, que si no hi coca ... són capaços de passar directament al cafè. :) Una abraçada.
Hola Guillermo,
si no em fallen els càlculs, el dijous llarder és el proper 16 de febrer, doncs el cap de setmana que li pertoca, segur que la Gemma no falta a la cita. Ja ho veuràs!
Publica un comentari a l'entrada